Solitude Quote by Víctor Català
““—Quína solitut!— murmurà aterrada y sentint que'l cor li devenía, d'improvís, tant o més ubach que aquelles pregoneses.””
““—Quína solitut!— murmurà aterrada y sentint que'l cor li devenía, d'improvís, tant o més ubach que aquelles pregoneses.””